L'Ascó antic, emmurallat, finia al carrer del Cavaller, la Placeta, el carrer del Trinquet, el Porxo de Pere Sans, (una de les portes d'entrada a la vila closa; és un carrer minat per túnels i sitges, descrit a la Carta de Població després de l'Expulsió dels moriscos) i pujava cap al carrer del Perill, que porta aquest nom potser per ésser la part menys defensada i per tant més perillosa de la vila.

Dins d'aquest reducte de la Vila Closa es troben els carrers més característics que hom pugui imaginar: estrets, tortuosos, costeruts, en ziga-zaga, ombrívols..., són els carrers moriscos. Tots amb una gràcia especial, tots amb un tipisme propi, la majoria - cas curiós de consrucció - més amples a ran de terra que a nivell de primer pis per l'atrevida inclinació de les façanes, amb un desnivell d'un pam i mig a dos pams, en tres metres.

Cal destacar el carrer Sequerets que, quan s'expulsaren els Moriscos, es féu donació als cristians del cementiri àrab per assecar-hi els fruits: "Ytem se les dará tierra para hacer sequeros en el fosar de los moros...". Heus aquí l'origen del seu nom.

Els carrers de la Figuereta, del Castell, de Valero, del Perill, de Penalba, de les Monques, de Baix, d'Esquerra, de l'Esquerré, d'Estudi, de la Fontxinxella, de Preno, del Sac, etc., tots conserven aquella gràcia morisca característica d'Ascó. Pla de Vallxiqué o Porta del Sol: nom que vol dir Porta de la Tarda. Era una de les portes d'entrada a la vila.

Les portes de les cases més velles, en arc de mig punt, amb rajola oberta en ventall, tenen un encís indescriptible dins la seva senzillesa; idèntiques portalades es veuen als millors monuments àrabs si el seu ús és ordinari, no fastuós. És una veritable llàstima que vagin desapareixent tots aquests elements que ens parla d'un passat importantíssim que ens distingeix dels altres pobles.
El carrer de Baix, molt atractiu pels "perxes" del cal Ciego, Baijunga, Cavaller. Davall d'aquest carrer hi havia el carrer "Cigla", millor Cingle, sense sortida i gairebé tot cobert per les cases penjades al cingle: Ca Paulina d'Isidro, Ca Caxap, Ca'l Nen, Ca Vicentet i Ca Moles. Va desaparèixer en dinamitar Cal Nen, altrament dita Ca Rabaló.

A la Placeta es troba una altra de les portes de la vila i també al Carrer de la Mola encara es conserven les "Portetes", estret carreró o passadís penat, d'entrada i sortida clandestina de la vila.

La Plaçeta del Cavaller es una relíquia del segle XVII amb quatre porxos; un d'ells dóna al Pou de la Neu, interessant construcció de pedra subterrània en forma de gla; la presideix la façana de Cal Cavaller, segurament enlairada en una antiga propietat del moro Ali Muzit, que entre altres li feu donació Ramón Berenguer IV a Guillem de Sadaó "pels favor que m'haveu fet", allà per l'any 1152. Un altre porxo dóna a l'exterior i era una de les portes d'entrada a la Vila Closa que es tancava quan les cerimònies religioses - musulmanes o cristianes -, els fets bèl•lics, les epidèmies o els bandolers, ho aconsellaven. Escalinates i més porxos es troben allí.

El Carrer Major, estret, tortuós, com tots els antics, amb cantonades estratègiques, defensa fàcil contra tot invasor. Ca Estisora centra gairebé el carrer i l'obliga a fer un quatre perfecte en desviar-lo cap a la dreta: té una torratxa ofensiva i defensiva, amb espitlleres de pedra picada i un forat rodó a la paret, que se suposa que corresponia a una porta o enginy que tancava el carrer; va ésser un petit castell moro i a la vegada torre de guaita de la moreria. Segons es desprèn del nom del carrer "Baijunga" (porta del petit castelll) que dóna a la part baixa de la casa.

Quan els sarraïns es van convertir al cristianisme, el comanador d'Ascó volia fer de l'antiga Mesquita -que es trobava al carrer Major, no sabem encara on- una església nova però finalment va ser destinada a graner, la qual cosa ens fa pensar que no estigués a davall l'actual Plaça Major, antigament dita de la Verdura, per les sitjes que hi han.

Tenim testimoniatge de les muralles, portes i porxos d'Ascó, en el Llibre de la Judicatura de l'any 1693:

-"La Casa de Juseph Espelta ab corral que agronte en Juan Font, y en Juseph Rovira, i la muralla..."

-"La casa de Jaume Badia que agronte en un pati del Sr. Rector Lluís Corretja, y en lo portal..."

-"La Casa de Pere Sans que afronte en la Vda. de Juan Doménech també ab un corral fins el camí de Flix dit lo corral Llarch que's de la Casa y travese un perche ab un Corral davall casa...".

Avui en dia encara es poden contemplar restes de les muralles a la Mola, a la Plaça Nova, al Preno i als carrers del Cavaller i Trinquet, servint de paret a les cases i construccions: són els murs de les places i parets de les cases, fets de pedra i fang, o senzillament de tapió.

A vol d'ocell, o en foto aèria, podem distingir perfectament la part antiga, o sigui la Vila Closa, de la moderna; l'Ascó fins el 1700, de l'Ascó modern; l'Ascó típic, de l'Ascó ordinari; l'Ascó cobejat pel turisme, de l'Ascó preferit pel pagès.