La gran varietat de ceràmica (campaniense, de cordons, ibèrica, grega, de reflexes metàl•lics, romana i àrab) així com el sílex i les pedres treballades, n'és prou testimoniatge.

Entre els jaciments arqueològics d'Ascó, descoberts per Carmel Biarnés i estudiats per Margarida Genera, podem esmentar el dels Mugrons, on hi hagué un establiment des de l'edat de bronze fins a la primera edat del ferro. També el del Tossal d'Andisc o del Pas del Llop (120m), al costat dret del meandre que hi ha aigua amunt de la vila. Al lloc hi hagué un establiment de la cultura hallstàttica. Prop, als Castellons, vora el barranc de la Peixera hi ha documentat un jaciment d'època romana, d'un gran interès perquè és un dels de la Ribera d'Ebre que presenta una seqüència cronològica més àmplia (del segle I aC al segle IV dC). Al Forn Teuler s'hi trobà un poblat ibèric tardà que assolí la romanització. Les monedes trobades -ibèriques, emporitanes, romanes, àrabs- proclamen el seu important intercanvi comercial, tot aprofitant la via fluvial de l'Ebre.

L'estratègica configuració de les seves muntanyes rocoses, tallades en espadats sobre l'Ebre, li donaren aquell predomini sobre el transport fluvial i era conegut com La Clau de l'Ebre davant tota invasió marítima o de l'interior.