QUATRE SEGLES D’HISTÒRIA… ENTRE QUATRE PARETS

La construcció de l’edifici conegut com Magatzem de Ca Rita va ocultar sota terra les restes d’edificacions més antigues. L’any 2019, les obres de reforma de l’edifici van posar al descobert algunes d’aquestes restes. Això va fer que l’Ajuntament d’Ascó promogués la realització d’una intervenció arqueològica per tal de delimitar, documentar, adequar i, finalment, exposar i integrar a l’edifici aquestes restes.

La intervenció arqueològica es va dur a terme entre els anys 2019 i 2023 i va permetre descobrir un conjunt d’estructures que poden associar-se a tres fases o moments històrics:

Fase 0: abans del segle XVII

L’excavació del subsòl del magatzem va comportar la recuperació de ceràmiques antigues que cronològicament no poden associar-se a cap de les estructures localitzades. Es tracta de ceràmiques que han acabat fent cap a aquest lloc per processos erosius i sedimentaris del terreny. Les ceràmiques més antigues que s’ha trobat són d’època romana: es tracta de dos fragments de terra sigil·lada sud-gàl·lica del segle I dne. També es va localitzar diversos fragments de ceràmica d’època andalusina dels segles XI – XII: cinc trossos de ceràmica de corda seca parcial, un tros de ceràmica vidriada verda estampillada, i un fragment d’una tenalla decorada amb estampacions. Finalment, es van recuperar uns bocins de vaixella de pisa blanca decorada amb blau cobalt d’origen valencià, i de ceràmica vidriada verda, que poden datar-se en els segles XIV – XV.

Fase 1: segles XVII – XVIII

Entre els segles XVII i XVIII es va construir en aquest lloc una cabana i un corral. La cabana donaria aixopluc als pagesos que la freqüentaven i podria funcionar com a paller o estable pels animals. Aquesta cabana estaria relacionada amb els camps de conreu que havia en època medieval i moderna al voltant del «camí del Riu». El «camí del Riu» (actual carrer del Riu) comunicava la vila d’Ascó amb el «Pla del Faedor» i la llera del riu Ebre. Al «Pla del Faedor» hi havia espais de certa importància econòmica, com el «molí del Comanador», que es va construir en el lloc on abans hi havia hagut els banys dels àrabs. Al voltant del «molí del Comanador» els asconencs de l’època hi tenien magatzems, o «botigues d’oli», per guardar les olives que volien premsar. Alguns dels propietaris d’aquests magatzems eren, al segle XVII, Ramon Jordà, Miquel Jornet, i la pubilla de Gabriel Ferrer.
A prop del «Pla del Faedor», a la partida de la Creu Nova, hi havia els corrals d’Ascó. La ubicació d’aquests corrals feia que el «camí del Riu» fos freqüentat pel bestiar. Tant és així, que el 7 d’octubre del 1629 els jurats d’Ascó van decretar «que los bestiars llanars puguen entrar y pasturar en lo vadat so es del camí del Riu en amunt donant alguna cosa de caritat al Snt. Sagrament a S. Paulina y a son beneplacit del Consell y los de Vinebre si paguen alguna cosa que y entron y sino que no y entron»[1].
L’existència d’una activitat agrícola, industrial i ramadera a prop de l’actual Magatzem de Ca Rita explica, doncs, la construcció en aquest lloc de la cabana i el corral que s’hi ha trobat.

Fase 2: segles XIX-XX

A començaments del segle XX, la vila d’Ascó va experimentar un important creixement demogràfic. Als antics camps de conreu situats vora el riu s’hi va construir cases, molins i magatzems. El carrer del Riu ja estava urbanitzat. Hi havia cases, de fins a 5 pisos d’alçada, i edificis on s’hi duien a terme activitats agrícoles i industrials. Una de les principals propietàries del carrer del Riu era Filomena Biarnés Alcoverro, de Ca Rita. Seu era el solar on més tard es construiria el Magatzem de Ca Rita. La documentació de l’època en descriu el solar com un «cobertizo con patio annexo», de 389,50 m2 de superfície.
Els treballs arqueològics van posar a la llum tres dipòsits en bateria construïts en aquest solar entre finals del segle XIX i començaments del segle XX. En un primer moment els dipòsits estaven separats entre si. Més tard, es va foradar els murs que els separaven per poder comunicar-los. El mur de tancament SE dels dipòsits està reforçat amb contraforts. Els dipòsits guardaven l’aigua de la pluja i la transportaven mitjançant una conducció cap al carrer dels Molins.

Fase 3: 1929

L’any 1929 es va construir l’edifici que coneixem com Magatzem de Ca Rita. El desnivell existent entre el carrer del Riu i el carrer Borrell va fer que s’hagués de regularitzar i aterrassar el terreny, deixant sota terra els tres dipòsits descrits anteriorment. El magatzem es va fer servir entre els anys 1930 i 1950 per guardar productes relacionats amb l’activitat econòmica i industrial d’Artemi Margalef Biarnés, fill de Filomena Biarnés i Artemi Margalef Daura. En un inici, Artemi es va dedicar, com el seu pare, a la producció i emmagatzematge de vi, però l’any 1944 va construir una fàbrica que produïa concentrat de figues. Aquest producte s’utilitzava per endolcir el gust de les medicines i per elaborar licors.

Judit Ciurana Prast
Frederic Cervelló Rodes
EOS ARQUEOLOGIA, S.C.P.

[1] ACRE, Llibre d’acords municipals (7 d’octubre de 1629).